SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Estava situat al noroest d'Àfrica i atravessat pel riu Nil.
ECONOMIA
L'economia d'Egipte es basava en l'agricultura. La vida depenia dels cultius de les terres inundades pel riu Nil. Tenien un sistema de dics, estanys i canals de reg que s'estenien per totes les terres de cultiu.
En les riberes del Nil els camperols egipcis conreaven moltes classes de cereals. El gra collit es guardava en graners i després s'usava per a elaborar pa i cervesa. Les collites principals eren de blat, ordi(cebada) i lli.
L'agricultura estava centrada en el cicle del riu Nil. Hi havia tres estacions: Akhet, Peret, i Shemu.
Akhet, l'estació de la inundació, durava de juny a setembre. Després de la inundació quedava una capa de llacor en els bancs, enriquint la terra per a la collita següent.
En Peret, l'estació de la sembra entre octubre i febrer, els grangers esperaven fins que es drenava l'aigua, i llauraven i sembraven el ric sòl. Acabada la labor, irrigaven usant dics i canals.
Seguia el Shemu, l'estació de la collita de març a maig, quan es recol·lectava amb falçs de fusta.
Gran part de l'els productes del comerç egipci es transportava en vaixells, pel Nil i el Mediterrani.
Durant la major part de la seua existència, uns tres mil·lennis, l'Antic Egipte va ser el país més ric del món.
RELIGIÓ
Religió politeïsta, és a dir, crèien en molts déus que representaven diversos aspectes de la natura i de la vida com el sol, el temps, l'escriptura, la fertilitat, l'ultratumba (món dels difunts), el mal i la violència, entre altres.
Eren simbolitzats mitjançant imatges que barrejaven figures humanes i animals. Exemple; Anubis (déu del món dels difunts) tenia cos d'humà i cap de chacal.
Els sacerdots ofiaciaven els rituals religiosos als temples on la màgia i els encanteris estaven sempre molt presents.
ESCULTURES I PINTURES
LES PIRÀMIDES
Eren tombes on es soterraven als faraons i la seua família.
